Esmorzar bufet a l’hotel.
Avui dedicarem el dia a visitar la ciutat de Càceres, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Passejarem pels seus carrers carregats d’història, on es concentren edificis memorables i racons plens de màgia, conseqüència d’un passat llarg, replet de grans personatges i fets llegendaris. Coneixerem el centre històric de la ciutat, una petita illa emmurallada amb una desena de torres que ens permetrà retrocedir fins a l’antiga Edat mitjana.
Visitarem la Plaça Major i caminarem pel laberint urbà ple de cases assolellades i palaus senyorials.
Una vegada acabada la visita ens dirigirem cap al restaurant Atrio guardonat amb tres estrelles Michelin.
Restaurant Atrio
Això és el que diuen d’ell a la Guía Michelin:
“Amb una passió que va descobrir als divuit anys en l’obrador de pa i pastissos del seu pare, mentre cursava estudis de Belles Arts, Toño Pérez ha portat el seu projecte de cuina amable i sincera a ser un referent de la gastronomia al nostre país. Una proposta lligada al producte extremeny i al seu entorn, però sempre atenta a les influències arribades d’altres latituds.
Aquest xef autodidacta va realitzar les seves pràctiques en restaurants com Arzak (Donostia-Sant Sebastià, 3 estrelles MICHELIN) i en els ja desapareguts Joquei, a Madrid, o El Bulli (quan Jean-Louis Neichel encara no havia cedit els comandaments a Ferran Adrià).
En 1990 va assumir la direcció de la cuina i, després de més d’un quart de segle als fogons d’Atrio és avui tota una icona de la nostra gastronomia. Amb les seves elaboracions, inicialment d’inspiració francesa amb tocs de nova cuina, va aconseguir la primera estrella l’any 1995.
La segona arribaria 9 anys després, en 2004. Plats que emocionen, com el “Cogombre en ravioli obert amb poma verda, areng i api”, el “Rellom de retinto en dos passis: primer en tàrtar amb sorbet de mostassa i, segon, rostit amb crosta cruixent d’herbes” o la “Xocolata, llesca amb ou amb PX, cinc espècies i sal de caiena” són l’aposta d’aquest excel·lent xef per una cuina innovadora amb maridatges clàssics, amb els quals aconsegueix magnífiques textures i uns sabors d’extraordinària puresa.
Toño Pérez forma el tàndem perfecte al costat de José Polo, copropietari d’Atrio, cap de sala i responsable d’un celler que és, amb tota seguretat, un dels millors d’Espanya i possiblement del món, tant per la quantitat com per la qualitat de les seves referències: 12 anyades de Romanée Conti, 11 de Clos de Vougeot, 23 de Petrus, 25 de Lafite-Rothschild, 23 de Margaux són tan sols alguns exemples.
Esment especial mereix la seva excepcional col·lecció de Château d’Yquem, de visita obligada, que reposa en un petita capella de gran bellesa arquitectònica. En ella destaca una ampolla Château d’Yquem 1806, reembotellada i reencorchada en el propi château bordelès en 2001, després del trencament accidental del coll. José Polo i Toño Pérez van conduir fins a Bordeus per a salvar el preuat vi blanc.
Tota una mostra d’amor i passió pel seu treball!A Toño Pérez i José Polo sempre els ha ruboritzat assemblar la seva proposta a la idea d’art, perquè ja de per si mateix aquest és un concepte subjectiu molt discutit des de l’antiguitat clàssica.
Aquí no entrarem en aquesta eterna disquisició, perquè no ens competeix, però sabem que si alguna cosa fascina als clients de la guia MICHELIN que acudeixen a aquesta petita meravella, en la cacereña Plaza de Sant Mateo, és el concepte global que defineix una execució perfecta en les formes, en els sabors i en aquesta cerca contínua de l’excel·lència. Potser no és això art?”
Després d’aquesta experiència gastronòmica d’alt nivell, tornarem a trobar-nos amb el nostra guia local per a continuar descobrint una miqueta més aquesta encantadora ciutat.
En acabar, si encara queda fam sortirem a prendre algun pinxo/tapa per la zona.
Allotjament a l’hotel.
