El Líban, gastronomia i cultura

La cuina libanesa és considerada una de les millors, degut a que utilitza un repertori d’ingredients variats i propis de les terres, en aquest cas, d’Orient Mitjà. El més curiós dels seus hàbits alimentaris, és la no utilització de coberts, és a dir, el pa o les mans fan la funció de ganivet i forquilla.

Ingredient bàsics

Com prèviament hem esmentat, la cuina libanesa és basada en els ingredients bàsics i propis del país, amb motiu dels episodis històrics soferts al Líban. Per altra banda, fets històrics com el domini otomà dels turcs, o la presa de França del segle XX van acabar de definir l’actual cuina libanesa.

Alguns dels ingredients més comuns que trobem són: El sèsam, tomàquet, albergínia, fruites vàries, cigrons, ametlles, nous, coriandre, julivert…. Entre d’altres, és destacada també per la seva herència vinícola.

Tot i que podem trobar moltes limitacions imposades per l’Alcora*, la carn més utilitzada per guisat o plats culinaris típics del país, és la carn de xai.

El Mezza

El Mezza o Meze, en la cuina de l’est del mediterrani i de l’orient mitjà, és una selecció d’aperitius variada que sol anar acompanyat d’una beguda alcohòlica, com el rakı a Turquia o el ouzo a Grècia.

En la cuina de Palestina, Jordània, Síria o Líban aquest conjunt sol servir-se com a part d’un menjar a “gran escala” a la qual se li pot dedicar molt de temps. Alguns països la denominen muqabbilat (entremesos).

Mankoushe – Kibbeh – Bava Ganoush – Tabboule

De primer, mankouse un pa àrab acompanyat d’un tabboulé¸ que és la típica amanida amb blat de moro, hortalisses vàries i fins i tot, alguns trossos de pollastre.

 

A continuació, procedirem amb el següent plat. En aquest s’omplen les fulles de parra amb arròs i es mullen en llimona o salsa de iogurt. Aquest deliciós “plat” s’anomena dolmas.

 

Un dels plats més internacionals podria ser l’hummus (és una crema de cigrons, llimona, tahína, herbes aromàtiques, oli d’oliva i pebrot). Una de les altres cremes que tenen és el Bava Ganoush, que consisteix en una crema d’albergínies, però aquesta és més utilitzada com el foie gras.

 

 

El kibbeh és considerat plat nacional i se serveix en festivitats consisteix en una mescla de menjars tradicionals com es el cas del “Kofta“. El Kibbeh és format per carn de xai i bugul picat especiat (blat semblant al tabboulé). Un cop tens tot això l’últim pas, es donar-li forma com les mandonguilles.

Si encara no estiguéssim plens del tot, encara tindríem una oportunitat més, ja que després d’un dinar tan complet i deliciós com és el libanès, iniciarem els postres i begudes.

Postres i begudes

La Blakava és considerada  les postres típiques libaneses. Consisteixen en emplenar pasta fullada amb ametlles i festucs. Normalment es poden servir banyades en almívar o mel. Altres possibilitats que trobem en les postres libaneses serien l’arròs amb llet o un assortit fruita seca.

Els Libanesos tenen molta cura durant el període del Ramadà, és per això què també preparen una espècie de “pancake” anomenada Katayef.

 

Cafè libanès – Blakava – Katayef

 

Per altra banda les begudes libaneses també són reconegudes, com seria el cas del:

El cafè libanès, similar al cafè turc però amb propis matisos, la seva composició és formada per la mescla de grans àrabs blancs i negres, i acompanyat de fruita seca torrada.

Finalment, el vi libanès comença a tenir certa notorietat degut a les seves envejables collites, destaca especialment, la collita en la muntanya “bekka Valley”. (O en català Vall de la Bekaa)
Com hem pogut anar llegint al llarg del text, la cuina libanesa és a part de deliciosa, variada i equilibrada. Això es degut a la gran varietat de productes i aliments propis de la terra o utilitzats d’altres cultures com seria la mediterrània.


Cultura

Encara que no es consideri el Líban com a creador d’una gran cultura, va contribuir a crear un vincle entre altres civilitzacions, pel fet que imitava, fusionava i difonia les altres cultures.

L’alfabet fonètic que utilitzaven els fenicis, va ser copiat i adaptat pels grecs a la seva pròpia llengua, i amb el temps, va servir de model a posteriors alfabets occidentals. Aquest primer alfabet era molt bàsic, estava format per vint – i – dos signes, consonants, i cap vocal.

Encara que avui en dia la no utilització de vocals ens suposaria un problema, el primer alfabet libanès va ser molt important, doncs era senzill i pràctic, a diferència dels altres alfabets.

La cultura fenícia va ser molt important en la seva època però, desgraciadament, han quedat poques petjades de la seva història. Coneixem de la seva existència, sobretot, a través dels textos d’altres pobles que van entrar en contacte amb ells, en particular els assiris, babilonis i, més tard, els grecs.

Art fenici

Art fenici

L’art fenici no té una basant artística molt extensa, ja que eren més artesans que artistes. Per tant, les seves escultures i objectes de metall es veuen influenciats primerament per l’art egipci des del segle X a.C fins al S. VII aC.
Com prèviament ja hem esmentat abans, l’art fenici després de l’etapa egípcia es va veure condicionat per la influència grega, arribant fins a un punt que no hi havia diferencia de cultures en la producció.

Les formes d’arquitectura s’infereixen més pels dibuixos dels segells i altres relleus que per les ruïnes dels seus edificis encara que no falten algunes restes de peces arquitectòniques trobats a Xipre i Fenícia.

Entre aquests, figura el capitell amb volutes, inspirat en l’art oriental i que ben va poder ser l’antecessor del capitell jònic. Els temples fenicis (com el de Biblos) es distingien per tenir el santuari sense coberta.

Posteriorment, aquest art es va anar estenent al llarg de tota la costa mediterrània on els fenicis tenien influència.

 

Si us ha agradat aquest blog, o almenys ha despertat alguna curiositat per a conèixer aquest sorprenent país, no dubtis en apuntar-te al viatge: “El Líban, terra de fenicis”. A continuació us adjunto el vídeo del viatge, del Club del Viatger.