Una Romania i Moldàvia de llegenda.

Romania sona cada vegada més com a destinació de vacances: castells de conte i ciutats medievals, enriscadas fortaleses que ens parlen de llegendes de vampirs, esglésies pintades de vius colors, muntanyes rocoses i suaus pujols, pobles tradicionals que semblen d’una altra època i uns paisatges fantàstics per gaudir de la naturalesa, l’esport i l’observació d’aus.

Castell de Bran i la llegenda turística de Drácula a Romania.

Ens trobem davant una llegenda que domina la imatge turística del país.  Això és el que passa amb el binòmi Romania – Drácula, i el lloc on es representa amb la seva màxima esplendor és en el castell de Bran, amb les seves torres i merlets, dominant un port de montanya de Transilvania, envoltant de bosc i boira amb regust misterios.  Tota una indústria que es nodreix de la seva mala reputació. El seu exterior és digne d’una pel·lícula de terror però l’interior és de tot menys esborronador, amb parets blanques i un pati decorats de geranis. Explica la llegenda que Vlad el Empalador (qui va inspirar el personatge del comte Drácula) va estar empresonat aquí i els turistes segueixen els seus passos a través d’un conjunt de patis i passadissos secrets.El castell de Drácula va estar abandonat durant molts segles fins que en 1920 es va cedir a la regna consort María de Romania com a agraïment als seus esforços per mantenir unit al país; de fet, en la fortalesa hi ha més informació sobre la reina que sobre el personatge creat per Bram Stoker. Cada vegada hi ha més cases i pensions per dormir en Bran, encara que la major part dels visitants solament van a passar el dia des de Brasov.

Conegut com a Castell de Dràcula

Castell de Bran

Interior Castell de Bran

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’ Art el trobem a Bucovina ( Moldàvia)

A la zona  oriental dels Carpats hi trobem els monestirs pintats de Bucovina, declarats patrimonis mundial. Un exemple de la tradició ortodoxa amb tocs llatins de Romania. El seu punt fort són la originalitat  en la cristiandat i els seus frescs que reviuen des de passatges bíblics fins al setge de Constantinoble al segle XV. Els monestirs van ser construïts en la seva majoria per ordre del príncep Esteban el Gran (Stefancel Mare).
Són un total de mitja dotzena de monestirs, repartits al llarg d’una extensa franja de Bucovina, caracteritzats sobretot pels seus colorits frescos exteriors, molt dels quals han aconseguit sobreviure relativament intactes als durs hiverns de la regió. Molts d’aquestes esglésies tenen també petits museus. Els principals són els monestirs de Arbore (en colors verds), Humor (en colors vermell i marró), Voronet (en blau), Moldovita (groc) i Sucevita (verd).

Monestir de Bucovina


Sighisoara (Moldàvia)

Sighisoara és una de les ciutats medievals millor conservades d’Europa, la qual cosa va fer que la UNESCO considerés Sighisoara l’any 1999 com a Patrimoni de la Humanitat.
Sighisoara es troba en plena Transilvania molt prop del centre de l’arc que formen els Carpats en abraçar les regions de Moldàvia i Valaquia.
Sighisoara és pràcticament equidistant de Brasov, Sibiu i Targu Emmurallis, situant-se a l’interior del triangle que formen aquestes ciudades. El caràcter defensiu i militar  d’aquesta ciutat queda de manifest per la importància de la seva arquitectura. Muralles, torrasses, bastions, van ser construïts entre el segle XIV i el XVI pels sajones i els hongaresos.

 

Exterior de Sighisoara

Sighisoara